Charles Chaplin va néixer a Londres l’any 1889. El seu pare, Charles Chaplin, era un actor d’origen jueu, un virtuós del violoncel, però alcohòlic. Va abandonar els seus fills i va morir molt jove. La seva mare, Hannah, cantant i ballarina, era una actriu de poc èxit, també alcohòlica, que va intentar fer-se càrrec dels dos fills, Sydney i Charles. Charles va substituir la seva mare en la funció teatral un dia que es va quedar sense veu. Amb la mateixa cançó que cantava la seva mare, Charlie, que llavors tenia cinc anys, va tenir un èxit memorable. Des d’aquell dia el noi va seguir actuant i la mare va deixar de fer-ho. Això va fer que en poc temps anés adquirint una gran capacitat interpretativa per a la comèdia i la mímica. (...)
Quan la mare va morir, els germans Chaplin van viure de la caritat pública i de treballs ocasionals al carrer i al teatre. La seva vida era d’extrema pobresa. Charlie es guanyava la vida cantant i fent mímica als carrers de Londres. A partir dels dotze anys, va treballar en diverses companyies teatrals fins que va aconseguir una molt bona fama com a mim.
A principis del segle XX va arribar als Estats Units amb la troupe còmica de Fred Karno. Mack Sennet, cap de la productora cinematogràfica Keystone, el va veure actuar, va percebre de seguida la seva vàlua i se’l va emportar a Califòrnia. Rodà desenes de pel·lícules per a Sennet fins que va començar a fer les seves pròpies produccions. Gairebé des dels seus inicis va crear el personatge del rodamón, conegut a Europa com a Charlot, que el va fer mundialment famós (...).
Entre 1914 i 1923 Chaplin va interpretar, escriure, musicar, supervisar la fotografia, dirigir i produir 69 films. Va rodar 35 curtmetratges per a
L’any 1925 va dirigir The Gold Rush i el 1928, The Circus, considerades com les millors obres de la seva filmografia. En aquest temps el cinema sonor va preocupar Chaplin, que va veure caure directors i estrelles del cinema mut. Els seus següents films, que ja van incloure sons o músiques, van seguir sent eminentment de mímica i pantomima muda malgrat que el cinema ja havia entrat de ple en l’era del sonor.
Les crítiques del puritanisme nord-americà, produïdes pels continguts i transfons socials de les pel·lícules de Chaplin, es van incrementar notablement amb la pel·lícula The Great Dictator (1940), una sàtira contra les dictadures, on personificava Hitler de forma caricaturesca (...). Les campanyes de descrèdit contra Chaplin s’aguditzaren a partir del film Monsieur Verdoux (1947), sobre un cínic personatge que, imitant Barba Blava, es dedicava a enamorar dones per quedar-se amb els seus diners després d’assassinar-les. El transfons comparatiu entre els crims de Verdoux i el que feien els aliats durant la guerra freda no va agradar massa les autoritats i els patriotes americans, i Charles Chaplin es va acabar exiliant dels Estats Units l’any 1953 (...).
Un cop a Londres va dirigir i interpretar A King in New York (1957), una crítica despietada contra la societat nord-americana, les persecucions de la caça de bruixes de McCarthy que ell havia patit, i sobre el domini de la publicitat (...).
Charles Chaplin va morir, envoltat dels seus fills, néts i la seva darrera esposa, Oona, filla del gran dramaturg nord-americà Eugene O’Neill, a Vevey (Suïssa), el dia de Nadal de 1977.
Enrique Martínez-Salanova (2002) Aprender con el cine, aprender de película.
Huelva: Grupo Comunicar. (Traducció i adaptació de CinEscola.info)
Activitats
1 – Quins trets autobiogràfics de Charles Chaplin observeu en The Emigrant?
2 – Com és el personatge del rodamón? Expliqueu les seves característiques físiques, d’indumentària, de personalitat... Per què a Europa el van batejar com Charlot, a Charlie Chaplin?
3 – Investigueu què fou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada