Teatre

http://brightcove.vo.llnwd.net/e1/uds/pd/1409180665001/1409180665001_5421367558001_5421359975001.mp4?playerId=1450672613001&lineupId=&affiliateId=&pubId=1409180665001&videoId=5421359975001





BREU HISTÒRIA DEL TEATRE

Els origens del teatre els podem entreveure a les pintures prehistòriques on representaven danses i escenes de caça per a que els déus els foren favorables.

El Xaman de la tribu entrava en trànsit i el déu es servia d’ell per a manifestar-se. Els homes dansaven en cercle al voltant del foc o d’un totem. Utilitzaven màscares, pintures corporals i vestimentes especials. El cercle era la representació més habitual, facilitava la visibilitat i tots eren actors i públic al mateix temps.

 Danses tribals tribu de Canala (Nouvelle Calédonie)

EL NAIXEMENT DEL TEATRE CLÀSSIC: GRÈCIA I ROMA

Cap a l’any 600 a.d.C. es celebraven unes festes
“Les Dionisiaques”, duraven 6 dies i es feien en honor al déu Dionís, déu del vi. Els seus adoradors, disfressats de sàtirs i acompanyats per dansaires i músics, li cantaven unes cançons en vers.
 Foren els primers en construir grans edificis per a fer les representacions: Teatres de pedra amb grades per al públic. Els construïen a les faldes de les muntanyes per aprofitar la forma. Al fons estava l’escenari amb un semicercle on es col.locava el cor.



Cor i corifeu grecs





El corifeu era el personatge que contava les històries i el cor l’acompanyava. Un d’aquests corifeus,Tespis, introduí el diàleg entre el CORIFEU i el COR.
I per representar ell sol  diferents personatges, utilitzava màscares.

Els dos gèneres que neixen en aquest moment són: 

La tragèdia, de desenllaç funest. Destaquen els escriptors: Esquil, Eurípides i Sòfocles. Utilitzen un escenari fixe: palau amb columnes (com el de Mèrida). A través de les tragèdies el poble coneix la història dels seus déus i herois de la mitologia. La tragèdia era la que més triomfava en el poble grec.






La comèdia, gènere còmic que  ridiculitza els polítics de l’època, la religió... Escriptors: Aristòfanes. L’escenari habitual:  casa normal amb balcons.
Per als romans el teatre és un divertiment per al poble. La comèdia és la que més triomfa entre el poble romà.


Lisístrata d'Aristòfanes


https://youtu.be/2Q4pQnUHpeI

L'orige del Teatre i la tragèdia grega
EDAT MITJANA s.V / s.XV

TEATRE RELIGIÓS:

Misteri d'Elx
En aquesta època Déu és el centre de tot. Predomina el teatre religiós però també trobarem el teatre profà.
Teatre religiós: A les esglèsies, per transmetre l’evangeli, les vides dels sants fan servir representacions teatrals, ja que el poble era analfabet. Ens queden restes com el
 Misteri d'Elx  (explicació i imatges), 
El cant de la Sibil.la (joves preparant el cant)  (La Sibil.la a Santa Maria del mar) , els angelets, les processons de Corpus….Ball dels cavallets d'Ontinyentball de la veta d'Ontinyent,


Ball de la mort a Verges

La Dansa de la Mort, gènere de dansa que en l'època medieval era comú de tota l'Europa occidental, i que en l'actualitat és una relíquia única que es preserva dins de La Processó de Verges.

Dansa de la mort símbols









El cant de la Sibil.la A Ontinyent (fragment):
La jorn del Judici
parra el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
avans que el judici
mort serà un gran senyal se mostrarà,
la terra agitarà suor i tremilura de gran por...

Peça musical d’origen medieval. El tema de la lletra és una profecia sobre la fi del mon i inicialment es cantava en llatí, però des del segle XIII es documenten versions en català, per la qual cosa es tracta d’una de les primeres expressions poètiques en aquesta llengua.
La Sibil·la i el Misteri d’Elx són els únics exponents de les representacions litúrgiques prèvies a la reforma tridentina que varen sobreviure a la prohibició, per la qual cosa, i entre altres raons, ambdues han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per laUNESCO,
·        A la civilització clàssica, les sibil·les eren dones que tenien algun do otorgat per un Déu, i endevinaven el futur. Els primers anys del cristianisme les van deixar de costat, però es conservaren en l'imaginari popular. En aquesta època s'incorpora el ritual del Nadal, que anuncia la fi del món amb un text inspirat en l'Apocalipsi de Sant Joan. Durant el període medieval, l'acte de la Sibil.la es va convertir en una representació teatral.
El testimoni més antic del Cant de la Sibil.la amb lletra i música és un manuscrit de finals del segle IX procedent del monastir de Limoges (França).
El Cant de la Sibil.la fou una de les dramatitzacions medievals de  Nadal que més van arrelar a la península. Arribà a Mallorca amb la conquesta de Jaume I. El Concili de Trento les va prohibir, però continuaren a les Illes i a l’Alguer(Itàlia), on van sobreviure per la seua popularitat.

El teatre profà té els seu màxim exponent en el joglar. El joglar és l'artista complet, sap fer de tot: explicar històries, fer malabars, fer música, acrobàcies, cantar... els joglars i els comediants van per les places i mercats explicant històries, reals o fantàstiques, que entretenen a la gent del poble i li faciliten noticies d'altres contrades. Expliquen històries picants, crítiques burlesques de les autoritats que són la riota del poble.

Les ganes d’imaginar i passar-ho bé faran a la gent humil ser un públic fidel i agraït amb els comediants i joglars. 

https://youtu.be/6P-_oRJjtyk



OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO














LA COMMEDIA DELL’ARTE s.XVI a Itàlia
A la Comèdia de l’art, els artistes eren ambulants i representaven les seus obres en escenaris improvisats a les places dels pobles, i es comença a actuar als corrals
Els personatges són fixos i passaven de pares a fills
 La dona s’incorpora (a Itàlia) als escenaris, fins ara ho tenia prohibit.  
Fan un teatre de la improvisació, no existixen textos literaris.
Hi havia dues classes de personatges fixes:
els zanni (criats): Colombina, Pulcinelli Arlechino i
els padroni (amos): Pantalone, Il Dottore, Il Capitano.
Tots els personatges duien màscara que els tapava mitja cara, excepte la criada i la parella d’enamorats.
Als arguments lloaven l’enginy per superar les dificultats, el trellat, l’estalvi i el treball. I feien burla dels marits cornuts, enganyats per joves estudiants, i dels faves o babaus.




QUADRE SINÒPTIC BREU HISTÒRIA DEL TEATRE

Idea central
Objectiu del teatre
Temes
L’espai on s’interpreta
Personatges
Elements que incorporen
Obres i autors
Teatre grec
Educar el poble
  Instruir i divertir

història dels herois i els déus
Als teatres
Primers en fer edificisper a representar el teatre.
Tragèdies Herois i déus de la mitologia.

Comèdies:
Polítics i gent de la ciutat
el cor i el corifeu
coturns
Les màscares gregues boques grans i obertes
Tragèdies:
Esquil, Eurípides i Sòfocles
(Edip)
Comèdies:
Aristòfanes (Lisístrata)
Edat Mitjana
Déu
Instruir i divertir
Religiós:
Vida de Déu i sants.
Profà: crítica, burla, humor
A l’esglèsia

A les places i mercats
 Sants, Déu...

Personatges de la política, i dde la societat.
Joglar: artista complet malabarista, actor, cantant, músic, acròbata
El misteri d’Elx
Cant de la Sibil·la. Dansa de la mort....
Comèdia de l’art. s. XVI
L’home
Instruir i divertir
Lloaven l’enginy trellat, l’estalvi i el treball
places dels pobles
els zanni(criats) : Colombina, Arlechino
Brighel.la

els padroni (amos): Pantalone,
Il Dottore,
Il Capitano.

S’incorpora la dona a l’escena.
Màscares de mitja cara.
Transmeten els personatges de pares a fills.
Improvisaven a partir
d’una idea base.










El Globe Teatre de Londres
TEATRE BARROC s.XVI-XVII

Sota el protectorat de la noblesa anglesa el teatre va esdevenir un negoci. Es construiren edificis cilíndrics de tres pisos amb pati circular interior, on es feien representacions on la paraula era el més important. Es buscava un lloc tancat per poder cobrar una entrada. Cal destacar el teatre del El Globe de Londres com al més representatiu de l’època, on assistia la propia reina d’Anglaterra.
És l’època de Shakespeare amb obres tan conegudes com “Romeu i Julietta”  “Hamlet”  Somni d'una nit d'estiu… A Anglaterra la dona encara no podia incorporar-se a l’ofici d’actriu, ho tenia prohibit.
Corral de Comèdies d'Almagro
A Espanya troben els Corrals de Comèdies   (Corral d'Almagro)   patis interiors, amb balcons, on es representaven les obres de teatre.     És el segle d’Or, hi destaquen Cervantes, Lope de Vega, Calderon de la Barca.
Els actors creaven els seus propis textos, és el cas de Shakespeare, Molière (A França) i Lope de Vega.


A Espanya era una època de fam i crisis, i la gent anava al teatre a oblidar els seus propis problemes i evadir-se de la realitat. Es per això que les comèdies són les que més èxit tenen.
L’ofici de còmics no eren ben vistos per la seua vida itinerant i els seus costums liberals.

SEGLE XVIII  EL NEOCLASSICISME I EL ROMANTICISME  
El segle de la raó 
El teatre romàntic pretén commoure i divertir. Barrejaven elements tràgics i còmics, en vers i en prosa.
Busquen la inspiració en tradicions i llegendes, fugint de la vida quotidiana.
Incorporen la natura com element per expressar emocions. Agraden els ambients nocturns i sepulcrals.
El geperut de Notre Dâme   (Víctor Hugo)
L’amor és el tema que més veiem: l’amor fatal, l’amor boig, l’amor impossible…
Són personatges coneguts d’aquesta època:  El geperut de Notre Dâme(Víctor Hugo) El pirata Silver de L’illa del tresor, (Stevenson), Don Juan (Zorrilla), Frankestein, Dràcula…


S’exalta la cultura pròpia i la llengua del poble.



Àngel Guimerà destaca en el teatre català, denunciant en les seues obres les injustícies socials comeses contra els personatges marginals: mestissos o procedents del món rural. És l’autor de Mar i cel



Eduard Escalante va reflexar amb fidelitat els botiguers de la València del s.XIX


TEATRE REALISTA S.XIX

Un enemigo del pueblo  Ibsen 
Es canvia el rumb del teatre, en contraposició al moviment anterior. Ara es dona importància a la representació de la realitat quotidiana de l’espectador. 
Els escenaris i vestuaris responen a aquesta realitat. 
S’interessa pels problemes socials de l’època: el món del treball, problemes polítics i religiosos. Temes actuals: l’amor, el matrimoni, l’adulteri… i intenta explicar els comportaments humans. 


Els protagonistes són personatges de la vida quotidiana, i adquireixen especial importància els personatges femenins.


La funció de l’espectador és d’observar, jutjar i criticar.

Destaquen autors com : Ibsen, Txèkhov, Galdós, Santiago Rusiñol L'auca del senyor Esteve , Àngel Guimerà,

TEATRE DE COMPROMÍS s.XX


El teatre del compromís  critica a al teatre realista per ser un teatre de la burgesia. Ara el teatre pretén recollir les preocupacions de les gents més humils, dels proletaris, dels artesans i llauradors.

Trobem en el teatre una forma de lluita social
És un teatre didàctic, com a l’Edat Mitjana, que pretén formar social i políticament l’espectador. Vol crear consciència crítica en el públic. Entren en la intimitat dels personatges.
Apareixen les companyies de teatre independents: els Joglars, Los Goliardos, Els Comendiants, El rotgle. 
Destaca la Barraca, companyia de teatre fundada per Federico Garcia Lorca en l’època de la República.
Destaquen: F.G.Lorca La Barraca , Berthol Brecht El cercle de guix caucasià, Meyerhold,...






S’introduixen a l’escenari teatral elements no vistos fins ara com projeccions de diapossitives, actors que es canvien a l’escenari, titelles que actuen amb els actors, diàlegs amb el públic… espais circulars, i es dona gran importància de la il.luminació
  

TEATRE DE L’ABSURD s.XX
La lliçó. de Ionesco


El teatre de l’absurd sota l’aparença d’irracionalitat o destrellat, sempre ha lluitat contra les injustícies socials. Ionesco, a La lliçò, utilitza un professor que es dedica a matar els seus alumnes per a criticar el sistema educati.
 A Rinoceront, una malaltia converteix en rinoceronts a tots els ciutadans, denuncia així la capacitat uniformadora de la societat.


Volen denunciar l’absurditat de la realitat que els envolta (penseu en dues guerres mundials i tot el trasbals psíquic que això suposa). Denúncien el fracàs de la comunicació a través del llenguatge. Per reflectir el caos que els envolta utilitzen la gestualitat dels actors, la farsa.  
Els personatges són anònims, ingènus, sense psicologia, visten de forma estrafolària i fan servir un llenguatge destrellatat.S’introduix el personatge-objecte
A través de l’escenografia s’intenta representar el subconscient, els estat d’ànim i les sensacions. No és gens realista, ni l’escenari ni la interpretació dels actors. 
Destaquen Ionescu (romanés) Samuel Beckett (irlandés), Adamov (rus) Harold Pinter,Fernando Arrabal,        
         

EL TEATRE ACTUAL 

Teatre de carrer     

COMEDIANTS La fàbrica

COMENDIANTS Teatre de carrer

Kamchàtka  http://youtu.be/AfTcI8T_EzY

Explicació sobre l'obra 

Ocho personajes perdidos en la ciudad cada uno con su maleta.

 Viajeros o migrantes? Ingenuos, curiosos,                      las emociones a flor de piel, no conocen las normas, nuestras reglas, nuestro modo de vida.                            Su juego es tan sutil que se confunde con la realidad.  Es allí cuando se abre un espacio de diálogo, donde el espectador se vuelve actor del intercambio y de la experimentación.  Kamchàtka se convierte finalmente en un espejo: el de nuestros comportamientos frente al otro, el extranjero, el diferente.                                Construiremos el futuro con los Kamchàtka o los rechazaremos?                                                                    Un teatro de calle intenso, actual y potente, que baila encima de las fronteras y con nuestra humanidad.


HUMOR 





El TRICICLE:
BEBÉS
CÀSTINGS 
Indiana Jones 
Càsting: Somni d'una nit d'estiu


COMPANYIA T DE TEATRE 
En l’actualitat ens trobem una gran diversitat en l’oferta teatral. Al teatre s’han incorporat les noves tecnologies, i hi intervenen en l’espectacle teatral el vídeo, la dansa, la música, es barregen els gèneres… Tot això fa que el director d’escena siga l’autèntic autor de l’espectacle teatral.
Ara trobem:
El teatre comercial, fomentat pels mitjans de comunicació, en el qual apareixen actors i actrius de moda, popularitzats pel cinema o la televisió.
El teatre artístic, subvencionat, amb obres de teatre clàssic o de teatre experimental moderat.
El teatre tradicional popular: miracles, passions (religiós).
Teatre experimental: on hi conviuen diferents tendències com el teatre de carrer (Comediants, la cubana, ) ; els Happening, el teatre de guerrilla, teatre virtual,.. Hi ha sales on es presenten generalment aquest teatre experimental com Teatre El Micalet, Espai Moma…

CAP ON VA EL TEATRE?
Caldria parlar d’un futur intercultural. El teatre es perfila com un espai de diàleg i de mestissatge entre cultures. Després dels excessos de la tecnologia estem retornant cap a un teatre més humà. Espectacle en directe, amb un públic reduït, amb un contacte físic, emocional i intel.lectual molt directe entre actors i espectadors.
                  




TEATRE A L'INSTITUT




TEATRE DE L'OPRIMIT


https://youtu.be/5_IV1vZnEYc




https://youtu.be/ljlZbWXcvME




https://youtu.be/eNuDkJirSsE




LLIÇÒ MAGISTRAL https://youtu.be/dDVOicIHfmU


ELS PALLASSOS O ELS CLOWNS

http://brightcove.vo.llnwd.net/e1/uds/pd/1409180665001/1409180665001_5421367558001_5421359975001.mp4?playerId=1450672613001&lineupId=&affiliateId=&pubId=1409180665001&videoId=5421359975001