IV POBLE NOU ENDINS 2018
ESPECTACLES ENDINS
Aquests espectacles constitueixen el plat fort de la programació de Poble Nou Endins. Els podrem veure a diverses cases del barri i per accedir-hi caldrà una aportació (abonament/entrada). Podràs gaudir d'aquests ESPECTACLES ENDINS el cap de setmana del 20 i 21 de gener.
20 MINUTS
Galaad Torró, d’Arlequiteatre
Clown (tots els públics +5)
El públic entra a la sala, però l’escenari encara no està llest. Solament queden 20 minuts per a l’estrena de la funció. Mentre el tècnic prepara la sala per a l’espectacle, la seua fantasia l’entreté i els minuts van passant.
Durada aproximada: 20 minuts. Aforament limitat
Dissabte 20 al carrer d’Amunt, n. 12, a les 18:00, 19:00 i 20:00
ELS CAMINS DE L’IMAGINARI
Imagine, conta històries
Mim teatralitzat
Molts camins porten a la fantasia, a la imaginació. Diferents variants que poden canviar la història, la veritat dels personatges. Però... heu pensat alguna vegada què opinen els protagonistes del procés de creació?? Ara podeu vore-ho.
Durada aproximada: 25 minuts. Aforament limitat
Diumenge 21 al carrer de Maians, n. 5, a les 18:00, 19:00 i 20:00
SANITARIOS TRUCHO (Adaptació de l'sketch de Tricicle)
Borja Sanchis, José Calatayud i Cristian Gisbert, del Taller de Teatre Trèvol
Teatre humorístic
Si estàs avorrit, una tapa de vàter pot donar molt de sí. Això és el que ens conten els actors del Teatre Trèvol amb aquesta adaptació del conegut grup de teatre Tricicle on s'inclouen noves escenes típicament ontinyentines.
Dijous 18 al saló d’actes de la Niñez (placeta de Sant Francesc) a les 18:00 i 19:00
EL PESSIC DE L'AMOR
http://www.escenoart.com/wp-content/uploads/2016/09/DossierInformativoPessic.pdf
L'HOME INVISIBLE
FEM LA NOSTRA CRÍTICA
2n paràg.: el treball dels actors i actrius, interpretació, vocalització, transmissió d'emocions...
3r paràg: Escenari, efectes especials...
4t paràg.: música, so i llums
5è paràg.: En resum l'obra: t'ha agradat? per què? la recomanaries? Els diries alguna cosa als actors / actrius , i a l'autor de l'adaptació, Rodolf Sirera?
Endavant! el text és teu...
atenció al lèxic, l'orgtografia, lletra, presentació...
Text per a nota.
Imatges per il.lustrar el teu article d'opinió:
333333333333333333333333333333333333333333333333333333333333333333333333
BREU HISTÒRIA DEL TEATRE
El Xaman de la tribu entrava en trànsit i el déu es servia d’ell per a manifestar-se. Els homes dansaven en cercle al voltant del foc o d’un totem. Utilitzaven màscares, pintures corporals i vestimentes especials. El cercle era la representació més habitual, facilitava la visibilitat i tots eren actors i públic al mateix temps.
Danses tribals tribu de Canala (Nouvelle Calédonie)
EL NAIXEMENT DEL TEATRE CLÀSSIC: GRÈCIA I ROMA
Cap a l’any “Les Dionisiaques”, duraven 6 dies i es feien en honor al déu Dionís, déu del vi. Els seus adoradors, disfressats de sàtirs i acompanyats per dansaires i músics, li cantaven unes cançons en vers.
Foren els primers en construir grans edificis per a fer les representacions: Teatres de pedra amb grades per al públic. Els construïen a les faldes de les muntanyes per aprofitar la forma. Al fons estava l’escenari amb un semicercle on es col.locava el cor.
Cor i corifeu grecs
El corifeu era el personatge que contava les històries i el cor l’acompanyava. Un d’aquests corifeus,Tespis, introduí el diàleg entre el CORIFEU i el COR.
I per representar ell sol diferents personatges, utilitzava màscares.
Els dos gèneres que neixen en aquest moment són:
La tragèdia, de desenllaç funest. Destaquen els escriptors: Esquil, Eurípides i Sòfocles. Utilitzen un escenari fixe: palau amb columnes (com el de Mèrida). A través de les tragèdies el poble coneix la història dels seus déus i herois de la mitologia. La tragèdia era la que més triomfava en el poble grec.
Per als romans el teatre és un divertiment per al poble. La comèdia és la que més triomfa entre el poble romà.
Lisístrata d'Aristòfanes
EDAT MITJANA s.V / s.XV
TEATRE RELIGIÓS:
 |
| Misteri d'Elx |
En aquesta època Déu és el centre de tot. Predomina el teatre religiós però també trobarem el teatre profà.
Teatre religiós: A les esglèsies, per transmetre l’evangeli, les vides dels sants fan servir representacions teatrals, ja que el poble era analfabet. Ens queden restes com el
Misteri d'Elx (explicació i imatges),
El cant dela Sibil.la (joves preparant el cant) (La Sibil.la a Santa Maria del mar) , els angelets, les processons de Corpus….Ball dels cavallets d'Ontinyent, ball de la veta d'Ontinyent,
Misteri d'Elx (explicació i imatges),
El cant de
 |
Ball de la mort a Verges
|
La Dansa de la Mort, gènere de dansa que en l'època medieval era comú de tota l'Europa occidental, i que en l'actualitat és una relíquia única que es preserva dins de La Processó de Verges.
Dansa de la mort símbols
El cant de la Sibil.la A
La jorn del Judici
parra el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
avans que el judici
mort serà un gran senyal se mostrarà,
la terra agitarà suor i tremilura de gran por...
parra el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
avans que el judici
mort serà un gran senyal se mostrarà,
la terra agitarà suor i tremilura de gran por...
Peça musical d’origen medieval. El tema de la lletra és una profecia sobre la fi del mon i inicialment es cantava en llatí, però des del segle XIII es documenten versions en català, per la qual cosa es tracta d’una de les primeres expressions poètiques en aquesta llengua.
· A la civilització clàssica, les sibil·les eren dones que tenien algun do otorgat per un Déu, i endevinaven el futur. Els primers anys del cristianisme les van deixar de costat, però es conservaren en l'imaginari popular. En aquesta època s'incorpora el ritual del Nadal, que anuncia la fi del món amb un text inspirat en l'Apocalipsi de Sant Joan. Durant el període medieval, l'acte de la Sibil.la es va convertir en una representació teatral.
El testimoni més antic del Cant de la Sibil.la amb lletra i música és un manuscrit de finals del segle IX procedent del monastir de Limoges (França).
El Cant de la Sibil.la fou una de les dramatitzacions medievals de Nadal que més van arrelar a la península. Arribà a Mallorca amb la conquesta de Jaume I. El Concili de Trento les va prohibir, però continuaren a les Illes i a l’Alguer(Itàlia), on van sobreviure per la seua popularitat.
El teatre profà té els seu màxim exponent en el joglar. El joglar és l'artista complet, sap fer de tot: explicar històries, fer malabars, fer música, acrobàcies, cantar... els joglars i els comediants van per les places i mercats explicant històries, reals o fantàstiques, que entretenen a la gent del poble i li faciliten noticies d'altres contrades. Expliquen històries picants, crítiques burlesques de les autoritats que són la riota del poble.
Les ganes d’imaginar i passar-ho bé faran a la gent humil ser un públic fidel i agraït amb els comediants i joglars.
LA COMMEDIA DELL’ARTE s.XVI a Itàlia
caracterització dels personatges de la Commedia dell'arte
https://youtu.be/0Ak5yjC07Rs
https://youtu.be/Dqs5dTL-SZ0
https://youtu.be/DYFCC2qGu6g
http://youtu.be/OELAvh8ngkE
http://youtu.be/9iPJD2S5BVA
le 99 fatiche di Arlecchino
Si a l’edat mitja girava tot al voltant de Déu, ara tot gira al voltant de l’home.
A la Comèdia de l’art, els artistes eren ambulants i representaven les seus obres en escenaris improvisats a les places dels pobles, i es comença a actuar als corrals.
Els personatges són fixos i passaven de pares a fills.
La dona s’incorpora (a Itàlia) als escenaris, fins ara ho tenia prohibit.
Fan un teatre de la improvisació, no existixen textos literaris.
Els personatges són fixos i passaven de pares a fills.
La dona s’incorpora (a Itàlia) als escenaris, fins ara ho tenia prohibit.
Fan un teatre de la improvisació, no existixen textos literaris.
Hi havia dues classes de personatges fixes:
els zanni (criats): Colombina, Pulcinelli Arlechino i
els padroni (amos): Pantalone, Il Dottore, Il Capitano.
Tots els personatges duien màscara que els tapava mitja cara, excepte la criada i la parella d’enamorats.
Als arguments lloaven l’enginy per superar les dificultats, el trellat, l’estalvi i el treball. I feien burla dels marits cornuts, enganyats per joves estudiants, i dels faves o babaus.
QUADRE SINÒPTIC
BREU HISTÒRIA DEL TEATRE
Idea central
|
Objectiu del teatre
|
Temes
|
L’espai on s’interpreta
|
Personatges
|
Elements que incorporen
|
Obres i autors
|
|
Teatre grec
|
Educar el poble
|
Instruir i
divertir
|
història dels herois i els déus
|
Als teatres
Primers en fer edificisper a representar el teatre.
|
Tragèdies Herois i déus de la mitologia.
Comèdies:
Polítics i gent de la ciutat
|
el cor i el corifeu
coturns
Les màscares gregues boques grans i obertes
|
Tragèdies:
Esquil, Eurípides i Sòfocles
(Edip)
Comèdies:
Aristòfanes (Lisístrata)
|
Edat Mitjana
|
Déu
|
Instruir i divertir
|
Religiós:
Vida de Déu i sants.
Profà: crítica, burla, humor
|
A l’esglèsia
A les places i mercats
|
Sants, Déu...
Personatges de la política, i dde la societat.
|
Joglar: artista complet malabarista, actor, cantant,
músic, acròbata
|
El misteri d’Elx
Cant de la Sibil·la. Dansa de la mort....
|
Comèdia de l’art. s. XVI
|
L’home
|
Instruir i divertir
|
Lloaven l’enginy trellat,
l’estalvi i el treball
|
places dels pobles
|
els zanni(criats) : Colombina, Arlechino
Brighel.la
els padroni (amos): Pantalone,
Il Dottore,
Il Capitano.
|
S’incorpora la dona a l’escena.
Màscares de mitja cara.
Transmeten els personatges de pares a fills.
|
Improvisaven a partir
d’una idea base.
|
 |
| El Globe Teatre de Londres |
TEATRE BARROC s.XVI-XVII
Sota el protectorat de la noblesa anglesa el teatre va esdevenir un negoci. Es construiren edificis cilíndrics de tres pisos amb pati circular interior, on es feien representacions on la paraula era el més important. Es buscava un lloc tancat per poder cobrar una entrada. Cal destacar el teatre del El Globe de Londres com al més representatiu de l’època, on assistia la propia reina d’Anglaterra.
És l’època de Shakespeare amb obres tan conegudes com “Romeu i Julietta” “Hamlet” Somni d'una nit d'estiu… A Anglaterra la dona encara no podia incorporar-se a l’ofici d’actriu, ho tenia prohibit.
 |
| Corral de Comèdies d'Almagro |
Els actors creaven els seus propis textos, és el cas de Shakespeare, Molière (A França) i Lope de Vega.
A Espanya era una època de fam i crisis, i la gent anava al teatre a oblidar els seus propis problemes i evadir-se de la realitat. Es per això que les comèdies són les que més èxit tenen.
L’ofici de còmics no eren ben vistos per la seua vida itinerant i els seus costums liberals.
SEGLE XVIII EL NEOCLASSICISME I EL ROMANTICISME
El segle de la raó
El segle de la raó
El teatre romàntic pretén commoure i divertir. Barrejaven elements tràgics i còmics, en vers i en prosa.
Busquen la inspiració en tradicions i llegendes, fugint de la vida quotidiana.
Incorporen la natura com element per expressar emocions. Agraden els ambients nocturns i sepulcrals.
 |
| El geperut de Notre Dâme (Víctor Hugo) |
Són personatges coneguts d’aquesta època: El geperut de Notre Dâme(Víctor Hugo) El pirata Silver de L’illa del tresor, (Stevenson), Don Juan (Zorrilla), Frankestein, Dràcula…
S’exalta la cultura pròpia i la llengua del poble.
Àngel Guimerà destaca en el teatre català, denunciant en les seues obres les injustícies socials comeses contra els personatges marginals: mestissos o procedents del món rural. És l’autor de Mar i cel
Eduard Escalante va reflexar amb fidelitat els botiguers de la València del s.XIX
TEATRE REALISTA S.XIX
 |
| Un enemigo del pueblo Ibsen |
Els escenaris i vestuaris responen a aquesta realitat.
S’interessa pels problemes socials de l’època: el món del treball, problemes polítics i religiosos. Temes actuals: l’amor, el matrimoni, l’adulteri… i intenta explicar els comportaments humans.
Els protagonistes són personatges de la vida quotidiana, i adquireixen especial importància els personatges femenins.
La funció de l’espectador és d’observar, jutjar i criticar.
Destaquen autors com : Ibsen, Txèkhov, Galdós, Santiago Rusiñol L'auca del senyor Esteve , Àngel Guimerà,
Un enemigo del pueblo Ibsen.
TEATRE DE COMPROMÍS s.XX
El teatre del compromís critica a al teatre realista per ser un teatre de la burgesia. Ara el teatre pretén recollir les preocupacions de les gents més humils, dels proletaris, dels artesans i llauradors.
Trobem en el teatre una forma de lluita social.
És un teatre didàctic, com a l’Edat Mitjana, que pretén formar social i políticament l’espectador. Vol crear consciència crítica en el públic. Entren en la intimitat dels personatges.
Apareixen les companyies de teatre independents: els Joglars, Los Goliardos, Els Comendiants, El rotgle.
Destaca la Barraca, companyia de teatre fundada per Federico Garcia Lorca en l’època de la República.
Destaca la Barraca, companyia de teatre fundada per Federico Garcia Lorca en l’època de la República. 
S’introduixen a l’escenari teatral elements no vistos fins ara com projeccions de diapossitives, actors que es canvien a l’escenari, titelles que actuen amb els actors, diàlegs amb el públic… espais circulars, i es dona gran importància de la il.luminació.
TEATRE DE L’ABSURD s.XX
 |
| La lliçó. de Ionesco |
El teatre de l’absurd sota l’aparença d’irracionalitat o destrellat, sempre ha lluitat contra les injustícies socials. Ionesco, a La lliçò, utilitza un professor que es dedica a matar els seus alumnes per a criticar el sistema educati.
A Rinoceront, una malaltia converteix en rinoceronts a tots els ciutadans, denuncia així la capacitat uniformadora de la societat.
A Rinoceront, una malaltia converteix en rinoceronts a tots els ciutadans, denuncia així la capacitat uniformadora de la societat.
Volen denunciar l’absurditat de la realitat que els envolta (penseu en dues guerres mundials i tot el trasbals psíquic que això suposa). Denúncien el fracàs de la comunicació a través del llenguatge. Per reflectir el caos que els envolta utilitzen la gestualitat dels actors, la farsa.
Els personatges són anònims, ingènus, sense psicologia, visten de forma estrafolària i fan servir un llenguatge destrellatat.S’introduix el personatge-objecte
A través de l’escenografia s’intenta representar el subconscient, els estat d’ànim i les sensacions. No és gens realista, ni l’escenari ni la interpretació dels actors.
Destaquen Ionescu (romanés) Samuel Beckett (irlandés), Adamov (rus) Harold Pinter,Fernando Arrabal,
EL TEATRE ACTUAL
Teatre de carrer
COMEDIANTS La fàbrica
COMENDIANTS Teatre de carrer
Kamchàtka http://youtu.be/AfTcI8T_EzY
Explicació sobre l'obra
Ocho personajes perdidos en la ciudad cada uno con su maleta.
Viajeros o migrantes? Ingenuos, curiosos, las emociones a flor de piel, no conocen las normas, nuestras reglas, nuestro modo de vida. Su juego es tan sutil que se confunde con la realidad. Es allí cuando se abre un espacio de diálogo, donde el espectador se vuelve actor del intercambio y de la experimentación. Kamchàtka se convierte finalmente en un espejo: el de nuestros comportamientos frente al otro, el extranjero, el diferente. Construiremos el futuro con los Kamchàtka o los rechazaremos? Un teatro de calle intenso, actual y potente, que baila encima de las fronteras y con nuestra humanidad.
HUMOR
El TRICICLE:
BEBÉS
CRIATURES: Vull ser gran
Odio els meus fills 1
Odio els meus fills 2
La vida de la presumida
MUSICALS
NIT DE SANT JOAN La revetlla; La primavera;
Antaviana
Hoy no me puedo levantar
LA FURA DELS BAUS
Algarve
Món divers
Energia+Vida
Naumachia
TEATRE NEGRE DE PRAGA
Roba
Odio els meus fills 1
Odio els meus fills 2
La vida de la presumida
MUSICALS
NIT DE SANT JOAN La revetlla; La primavera;
Antaviana
Hoy no me puedo levantar
LA FURA DELS BAUS
Algarve
Món divers
Energia+Vida
Naumachia
TEATRE NEGRE DE PRAGA
Roba
En l’actualitat ens trobem una gran diversitat en l’oferta teatral. Al teatre s’han incorporat les noves tecnologies, i hi intervenen en l’espectacle teatral el vídeo, la dansa, la música, es barregen els gèneres… Tot això fa que el director d’escena siga l’autèntic autor de l’espectacle teatral.
Ara trobem:
El teatre comercial, fomentat pels mitjans de comunicació, en el qual apareixen actors i actrius de moda, popularitzats pel cinema o la televisió.
El teatre artístic, subvencionat, amb obres de teatre clàssic o de teatre experimental moderat.
El teatre tradicional popular: miracles, passions (religiós).
Teatre experimental: on hi conviuen diferents tendències com el teatre de carrer (Comediants, la cubana, ) ; els Happening, el teatre de guerrilla, teatre virtual,.. Hi ha sales on es presenten generalment aquest teatre experimental com Teatre El Micalet, Espai Moma…
CAP ON VA EL TEATRE?
Caldria parlar d’un futur intercultural. El teatre es perfila com un espai de diàleg i de mestissatge entre cultures. Després dels excessos de la tecnologia estem retornant cap a un teatre més humà. Espectacle en directe, amb un públic reduït, amb un contacte físic, emocional i intel.lectual molt directe entre actors i espectadors.
TEATRE A L'INSTITUT
TEATRE DE L'OPRIMIT
https://youtu.be/5_IV1vZnEYc
https://youtu.be/ljlZbWXcvME
https://youtu.be/eNuDkJirSsE
LLIÇÒ MAGISTRAL https://youtu.be/dDVOicIHfmU
ELS PALLASSOS O ELS CLOWNS
http://brightcove.vo.llnwd.net/e1/uds/pd/1409180665001/1409180665001_5421367558001_5421359975001.mp4?playerId=1450672613001&lineupId=&affiliateId=&pubId=1409180665001&videoId=5421359975001
