9 d'OCTUBRE
DIADA DELS VALENCIANS
Celebrant el que som com a poble
Valencià i valenciana és tot aquell que viu i treballa al País Valencià
tot aquell qui estima la nostra llengua, la utilitza i la manté viva
tot aquell que coneix i té cura del territori
qui estima la seua música, els seus menjars
qui manté viva la flama.
EL CULTE ALS MORTS
RECUPEREM ELS NOSTRES MONSTRES
El grup de teatre DISPARATARIO
La narradora d'històries Almudena Francés
El cantant Dani Miquel
ssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss
25 de novembre
LES SILENCIADES
Set del matí, s'aixeca Marta,
Fa fred en gener i està molt farta,
D'aguantar al bar on treballa humiliacions,
Prepara cafè i somia en altres mons.
Hui la jefa l'ha renyada perquè sí,
Es menja l'orgull i pensa en fugir,
En deixar-ho, acabar, en somriure, ser lliure,
En pagar el lloguer, sobreviure.
Isa treballa a un supermercat,
S'ha queda't prenyada, ho porta d'amagat,
Si se n'adonen, al carrer,
Necessita el sou i pagar bolquers.
Passen uns mesos, l'amo la crida,
A Isa l'acomiaden, puta vida,
Costera cap amunt per trobar faena,
No ens deixen ser mares: la nostra condemna.
SÓN LES OBLIDADES, LES SILENCIADES
ANÒNIMES, LES QUE NO SÓN ESCOLTADES,
SÓN A LES QUE CALLEN LES VEUS,
SÓN LES QUOTIDIANES QUE NINGÚ VEU
Marga treballa netejant xalets
Està fent la cuina, l'agafen pel bracet,
És el senyoret amb mirada de desig,
Fuig de pressa, llevant-se del mig.
La pobra no pot evitar el plor,
Per l'assetjament,per la humiliació.
Es sent maltractada, li fa mal el cor,
Que em tracten així és una aberració.
Carme és mare, treballa a una botiga,
Matí i vesprada, horari que fatiga,
Quan arriba a casa no descansa, que va,
Ha de fer el menjar, netejar i planxar.
El seu home relaxa de la dura jornada,
Són les 11 de la nit, la feina no s'acaba,
Ella cuina el dinar de demà, no té sofà,
Ha nascut amb vagina i ha fer el que fa.
SÓN LES OBLIDADES, LES SILENCIADES
ANÒNIMES, LES QUE NO SÓN ESCOLTADES,
SÓN A LES QUE CALLEN LES VEUS,
SÓN LES QUOTIDIANES QUE NINGÚ VEU
Heroïnes sense capa,
En les ombres del sistema que ens atrapa,
Que amenaça, trepitja i amaga,
Llinatge que mai s'acaba.
Generació de dones lluitadores,
Filles, mares, iaies, fortes,
Esquenes trencades, patriarcat,
Femelles insurrectes, coratge desbocat.
Fa fred en gener i està molt farta,
D'aguantar al bar on treballa humiliacions,
Prepara cafè i somia en altres mons.
Hui la jefa l'ha renyada perquè sí,
Es menja l'orgull i pensa en fugir,
En deixar-ho, acabar, en somriure, ser lliure,
En pagar el lloguer, sobreviure.
Isa treballa a un supermercat,
S'ha queda't prenyada, ho porta d'amagat,
Si se n'adonen, al carrer,
Necessita el sou i pagar bolquers.
Passen uns mesos, l'amo la crida,
A Isa l'acomiaden, puta vida,
Costera cap amunt per trobar faena,
No ens deixen ser mares: la nostra condemna.
SÓN LES OBLIDADES, LES SILENCIADES
ANÒNIMES, LES QUE NO SÓN ESCOLTADES,
SÓN A LES QUE CALLEN LES VEUS,
SÓN LES QUOTIDIANES QUE NINGÚ VEU
Marga treballa netejant xalets
Està fent la cuina, l'agafen pel bracet,
És el senyoret amb mirada de desig,
Fuig de pressa, llevant-se del mig.
La pobra no pot evitar el plor,
Per l'assetjament,per la humiliació.
Es sent maltractada, li fa mal el cor,
Que em tracten així és una aberració.
Carme és mare, treballa a una botiga,
Matí i vesprada, horari que fatiga,
Quan arriba a casa no descansa, que va,
Ha de fer el menjar, netejar i planxar.
El seu home relaxa de la dura jornada,
Són les 11 de la nit, la feina no s'acaba,
Ella cuina el dinar de demà, no té sofà,
Ha nascut amb vagina i ha fer el que fa.
SÓN LES OBLIDADES, LES SILENCIADES
ANÒNIMES, LES QUE NO SÓN ESCOLTADES,
SÓN A LES QUE CALLEN LES VEUS,
SÓN LES QUOTIDIANES QUE NINGÚ VEU
Heroïnes sense capa,
En les ombres del sistema que ens atrapa,
Que amenaça, trepitja i amaga,
Llinatge que mai s'acaba.
Generació de dones lluitadores,
Filles, mares, iaies, fortes,
Esquenes trencades, patriarcat,
Femelles insurrectes, coratge desbocat.
M'ha mirat als ulls, hui la veig diferent,
ha decidit voler-se i ha agafat les regnes.
M'ha mirat als ulls, hui la veig diferent,
ha fet fora els dimonis, hui s'aprecia encara més.
Para atenció, fixa't, mira-la,
el seu renaixement comença a caminar.
El cap ben alt i xafa fort,
rebossa força vol menjar-se el món.
Sap de sobres que se'n sortirà,
que ha de donar-se una oportunitat.
Tota la vida es tindrà a ella mateixa,
ha arribat l'hora que ho assumesca.
Així doncs, s'empodera, s'aixeca,
escriu quan fa nosa i no desespera.
Malgrat els moments de baixó,
per fi somriu lliure a l'habitació.
Pensa fer-ho gran i ja està preparada,
ha vingut amb força i una mica accelerada.
Li brillen els ulls pensant en la victòria.
Tots els moments li saben a glòria!
ESTIMA'T, AIXECA'T I SOMRIU AL MÓN
ESTIMA'T, HUI COMENÇA UN DIA NOU
ESTIMA'T, ENTERRAREM TOTS ELS MALSONS
ESTIMA'T, ESTIMA'T, ESTIMA'T.
Farta d'escoltar els sermonets de sempre,
que si se maquilla que si tiene pretendientes.
Pretendientas, palabra necia oído sordo,
fardo, te jodo y estás comiendo lodo.
Femme fatal desprenent fatalisme,
cisme en l'abisme, ja tens un aforisme.
Un cataclisme a cada pas que done,
en els pitjors moments als llibres m'abandone.
M'has pillat llegint a deshora,
en la nocturnitat que cerca, es qüestiona.
Inspiració ve quan vol ella és l'ama,
reina i senyora que em porta la calma.
Jo m'aprecie, m'estime, creativitat em diu que no em subestime,
que em mime, que em cuide,
que està quedant sublime.
El metrònom marca el tempo, seguim vives!
ESTIMA'T, AIXECA'T I SOMRIU AL MÓN
ESTIMA'T, HUI COMENÇA UN DIA NOU
ESTIMA'T, ENTERRAREM TOTS ELS MALSONS
ESTIMA'T, ESTIMA'T, ESTIMA'T.
En peores plazas hemos toreado,
hecha de golpes, porrazos, pareados.
Això que no et mata diuen que et fa més forta,
a la vida sobrevisc que és el que em recomforta.
ha decidit voler-se i ha agafat les regnes.
M'ha mirat als ulls, hui la veig diferent,
ha fet fora els dimonis, hui s'aprecia encara més.
Para atenció, fixa't, mira-la,
el seu renaixement comença a caminar.
El cap ben alt i xafa fort,
rebossa força vol menjar-se el món.
Sap de sobres que se'n sortirà,
que ha de donar-se una oportunitat.
Tota la vida es tindrà a ella mateixa,
ha arribat l'hora que ho assumesca.
Així doncs, s'empodera, s'aixeca,
escriu quan fa nosa i no desespera.
Malgrat els moments de baixó,
per fi somriu lliure a l'habitació.
Pensa fer-ho gran i ja està preparada,
ha vingut amb força i una mica accelerada.
Li brillen els ulls pensant en la victòria.
Tots els moments li saben a glòria!
ESTIMA'T, AIXECA'T I SOMRIU AL MÓN
ESTIMA'T, HUI COMENÇA UN DIA NOU
ESTIMA'T, ENTERRAREM TOTS ELS MALSONS
ESTIMA'T, ESTIMA'T, ESTIMA'T.
Farta d'escoltar els sermonets de sempre,
que si se maquilla que si tiene pretendientes.
Pretendientas, palabra necia oído sordo,
fardo, te jodo y estás comiendo lodo.
Femme fatal desprenent fatalisme,
cisme en l'abisme, ja tens un aforisme.
Un cataclisme a cada pas que done,
en els pitjors moments als llibres m'abandone.
M'has pillat llegint a deshora,
en la nocturnitat que cerca, es qüestiona.
Inspiració ve quan vol ella és l'ama,
reina i senyora que em porta la calma.
Jo m'aprecie, m'estime, creativitat em diu que no em subestime,
que em mime, que em cuide,
que està quedant sublime.
El metrònom marca el tempo, seguim vives!
ESTIMA'T, AIXECA'T I SOMRIU AL MÓN
ESTIMA'T, HUI COMENÇA UN DIA NOU
ESTIMA'T, ENTERRAREM TOTS ELS MALSONS
ESTIMA'T, ESTIMA'T, ESTIMA'T.
En peores plazas hemos toreado,
hecha de golpes, porrazos, pareados.
Això que no et mata diuen que et fa més forta,
a la vida sobrevisc que és el que em recomforta.
EL BOU EN CORDA
Un fragment de la novel.la
"Memòries d'una vaca"
de Bernardo Atxaga
MO I LA VACHE QUI RIT
dues amigues a la recerca de la llibertat,
però la llibertat és cara de trobar...
veieu sinò el que els va passar...
Lectura del fragment del capítol 7, sobre la captura i la festa a la plaça del poble.
30 de gener dia de la Pau
VEU QUE EL MÓN ESTÀ MALALT...
QUÈ PENSES TÚ QUE NECESSITA EL MÓN
PER ACONSEGUIR PAU?
PER ACONSEGUIR PAU?
Endavant: Espere les vostres respostes.
TOT UN MÓN.
CAMINS. DES DE SIRIA CAP ACÍ
RELATS REALS DE SOS RACISME
PERSONATGES
QUE LLUITAREN PER LA PAU:
DIA DE LA DONA
8 de març 
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
Emancipada de qualsevol dolor,
vas eixir amb l’alegria de qui no té por,
de qui sap que el demà,
de qui sap que el demà serà millor.
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
Alliberada a qualsevol espai,
no deixaràs que ningú t’ature mai,
seràs l’estel que guiarà,
seràs l’estel que guiarà la llibertat.
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
Ets la forta tempesta d’abril,
un oasi amarg per als teus enemics,
eres la forta tempesta d’abril,
el sol que esclata les flors,
un oasi amarg per als teus enemics,
l’espurna que brilla a la nit.
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada